Amb "Un abisme d'impossibles", Aina Coll s’acosta a la salvació pel llenguatge, la por i la fam, l’absurd -amb una referència explícita a Albert Camus- i els mites clàssics, la fe i la veritat o les evidències i les contradiccions. ‘Els fills que mai tendrem’, ‘tots els llibres que no he llegit’, ‘les llengües que he oblidat’ o ‘records de vides que no has viscut’ són versos d‘un estrany poder suggeridor, que semblen obrir les portes a universos imaginaris o alternatius. Amb "L’ésser i el llamp", Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981) continua una destacada trajectòria poètica que li ha portat a fer-se amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, el Teodor Llorente o el Ciutat de Xàtiva, entre d’altres guardons. Aquesta vegada és el llamp, “entès com a instant, pessic, inspiració, intuïció, calfred”, com assenyala ell mateix, que travessa tota aquesta successió de poemes. A les pàgines d’aquest nou títol de Damià Rotger, el lector hi trobarà ensomnis a un aeroport o les sensacions d’una mudança, ressons dels poetes clàssics i de la mitologia, l’amor i el sexe, referències a Lautréamont o Dickinson, la invenció d’una paraula –‘lletròman’- o un arbre que el mira a Granada. [De 'El Iris.cat']

Aquesta és la història de dos germans, en Jaume i na Margalida, que a les velleses comparteixen dormitori a la residència per a persones majors de la Vila. Cadascú a la seva manera, recorden els anys de la infantesa i joventut, marcats per la repressió exercida sobre el seu pare, mestre depurat pel règim franquista. En Jaume rememora l’any feliç que passà al Carritxó, al sud de Mallorca, poc temps després d’acabada la guerra, on va creure que tant ell com la seva família havien trobat un refugi definitiu. Ma Margalida, en canvi, s’aferra cada nit al record obstinat de Formentera, l’illa on el seu pare fou traslladat forçosament com a darrer càstig, i allà on ella s’enamorà del jove aprenent de faroner de la Mola. A través d’aquests dos relats, som testimonis de les relacions familiars dels protagonistes i dels seus secrets més ocults, dels paradisos perduts que marcaren les seves vides i de l’amor impossible que seixanta anys més tard encara batega dins el cor de na Margalida.

Decàleg de propostes per defensar la cultura catalana al món. Si no hi tenim ambaixades, com ho hem de fer per ser rebuts a Europa com a catalans? Els territoris fragmentats de la cultura catalana poden projectar-se units al món? Les actuacions internacionals de Pompeu Fabra, J.V. Foix, Mercè Rodoreda o Carles Riba als anys vint i trenta del segle XX, com poden inspirar-nos avui? Hi ha moltes organitzacions internacionals —acadèmiques, esportives, musicals, defensores dels drets humans i la pau, de juristes, etc.— on la federació catalana hi té ple reconeixement, amb veu i vot en igualtat amb altres països. Carles Torner va entrar en la vida internacional als anys vuitanta a través d’associacions d’estudiants i d’escriptors reconegudes per l’ONU i la Unesco. Va ser també director del programa de literatura de l’Institut Ramon Llull quan la cultura catalana fou convidada d’honor a les fires del llibre de Frankfurt i Guadalajara. Com ha estat la seva experiència de fer d’ambaixador? En aquest assaig s’ho pregunta i —de retorn a Catalunya després de quaranta anys de voltar món— proposa el seu decàleg.

"El poder i la glòria" és molt més que un poemari: és una reflexió viva entre el poder i el patriarcat, entre la tradició i la reescriptura. Amb versos que travessen els clàssics -de Whitman a Pound, de Celan a Wordsworth-, l’autora ofereix un recorregut intens i provocador sobre els grans temes: el desig, la llibertat, el poder, la bellesa i el dolor que esdevé poesia. El llibre s’acompanya d’una constel·lació de veus amigues i mestres -Gabriel Janer Manila, Sebastià Bennasar, Lluís Calvo, Carles Duarte, Pau Faner, entre molts altres- que amplifiquen i dialoguen amb els poemes, convertint el volum en una obra coral i única. Un cant valent i irreverent, tendre i lúcid alhora, que ens convida a mirar-nos al mirall de la poesia i descobrir-hi una epifania compartida: el poder i la glòria de la paraula.

Elionor convenç Hug de passar junts el cap de setmana després de molts anys separats i sense dir-se res; uns antics companys universitaris es reuneixen al voltant d’una barbacoa un any després de la tragèdia; un advocat retirat rep la trucada d’un home misteriós del qual només es sap que recorre el món de manera ininterrompuda; James Dusk assisteix, amb les diferents espècies del planeta, a una comissió per decidir el destí del món… Aquestes i moltes altres històries tenen en comú que els seus personatges es suspenen en el límit d’un precipici en el qual hauran de prendre una decisió que canviarà per sempre la resta de les seves vides. El que no saben és que, mentre les seves mirades es perden en la profunditat de l’abisme, on es revela un horitzó fosc i desesperat, els seus peus, encara, reposen en una terra ferma… i de certa esperança.

Felanitx, bressol d’una de les escenes culturals més vibrants de Mallorca, revela en aquest llibre la història oral i la memòria col·lectiva que en van definir l’evolució cultural, social i política durant les darreres dècades del segle XX. L’autora, Maria Mesquida, explora amb enginy i sensibilitat un període d’efervescència creativa en què la joventut felanitxera va reimaginar el present, enfrontant-se a la tradició i abraçant les noves idees de llibertat. En un context marcat per la precarietat, però també per la creativitat i la joia, aquests joves transitaren per espais com el Mil i Un i Es Gurugú, que es van convertir en el cor de les expressions artístiques i socials del poble. A través dels records dels seus protagonistes, aquesta edició ens porta per un laberint de bars, revistes, música i altres dèries on van sorgir idees contraculturals i vincles que s’han mantingut fins avui. Històries de vides en transformació, entre la ironia i la rebel·lia, que troben en aquestes pàgines una segona vida i un tribut a la memòria i a la identitat cultural del poble. Un testimoni essencial d’un Felanitx ja desaparegut, que en aquesta publicació va més enllà del que és local i ressona amb les inquietuds universals de llibertat, creativitat i sentit de pertinença.

En la celebració del Dia de les llibreries, contacontes i l'ajuda extraordinària de na Margalida Mateu i d'en Xanguito

A començaments de l’any 1973, un nin de Palma que encara no ha fet els deu anys espera l’arribada a casa d’un infant nicaragüenc, que ha de passar uns mesos amb la família, després que Managua hagi estat devastada per un terratrèmol. Tres anys més tard, el gener del 1976, el mateix nin va a la Colònia de Sant Pere a veure una balena que ha anat a morir-se just al costat del mollet, una balena que durant anys recordarà i barrejarà amb la literatura que llegia i la que hauria volgut fer. Aquests són els punts de partida d’aquestes dues històries de memòria personal i memòria col·lectiva, crònica del que va ser i amalgama de fets, perplexitats i imaginació.