Biografia de Josep Maria Llompart ordenada per capítols cronològics. Després d’una introducció a la vida familiar (amb referències als anys viscuts a Galícia, que tant l’haurien d’influir posteriorment en la seua tasca antologal i poètica), s’estudien la formació durant les èpoques escolar i el batxillerat; la influència de Miquel Llodrà i la participació, encara adolescent, en tertúlies literàries i actes culturals als anys quaranta. Se segueix amb l’època d’estudis de Dret a Barcelona; la feina com a sotsdirector a Papeles de Son Armadans, la revista dirigida per Camilo J. Cela des del barri d’El Terreno de Palma, i més tard a l’Editorial Moll com a director literari durant gairebé tres dècades. Són també els primers anys com a poeta que culminaran amb la publicació d’una dotzena d’aplecs poètics. Però Llompart no va ser només poeta: s’hi examinen les seues facetes com a historiador de la literatura, traductor, prologuista, professor universitari i activista a favor de la democràcia, de l’autonomia, dels drets dels catalanoparlants i del medi ambient. També s’hi analitzen la lluita a favor de la normalització lingüística, materialitzada en nombrosos discursos i publicacions, i la presidència de l’AELC i l’OCB.

"Un estiu per estimar" és la primera part de la «Trilogia d'Albons», la història d'una família que amaga secrets i que, a través del perdó i l'amor, trobaran la força per superar els embats de la vida. La Marina decideix marxar de Barcelona per anar a viure a Albons, a l'Empordà, després de la mort del seu marit. Però el que havien de ser uns mesos de descans es capgiren perquè la Marina s'haurà de fer càrrec de la seva mare, la Carme. Totes dues, fins ara separades per un abisme de silencis i ferides, aprendran a conviure l'una amb l'altra, a comprendre's i a perdonar-se, amb l'ajuda de la Paula, la neta d'una i besneta de l'altra. Gràcies a aquest retrobament amb la seva mare, la Marina recuperarà la fortalesa perduda i agafarà les regnes de la vida, i així es podrà tornar a enamorar. «La convivència dels darrers mesos ha renovat les dones de la casa. Les unes a les altres s'han anat mostrant un camí, nou i desconegut, que les ha empès a plantar cara a les seves pors. Cadascuna al seu ritme, i acompanyat d'un amor i un respecte que han anat florint en la seva convivència. S'han emmirallat i perdonat, sobretot a elles mateixes, i avui són persones més completes, dones més felices».