Llista de les sessions del club de lectura patrocinat per l'Ara Balears

Conduït per Pilar Arnau.

La família Molina, formada pel pare, la mare i cinc filles, abandona la seva València natal per anar a Barcelona, al barri de Sants, on un germà del pare, el tío Miguel, ja hi està insta?lat des de fa temps. El pare treballa a l’Espanya Industrial i la mare fa de cosidora per a un sastre del barri. Les cinc filles, la Julia, la Pilar, la Carmen, l’Ángeles i la petita Lola, creixen plenament integrades al barri. Des d’allà els tocarà viure els grans esdeveniments històrics, com ara l’adveniment de la República, l’esclat de la guerra, els bombardejos i la fam de la postguerra, però també els amors i desamors propis de l’edat, els balls d’envelat, les festes majors, les estrenes del cinema i la vida associativa de barri. Somnis i aspiracions enmig de les penúries d’una època convulsa que posarà a prova la família i els seus lligams. Cinc noies de Sants que, com tantes altres, esdevindran heroïnes quotidianes del seu temps. Una magnífica nove?la que reivindica «l’altra guerra» en què van lluitar les dones a les ciutats i pobles de Catalunya durant la Guerra Civil quan els seus homes eren al front.

A mitjan segle XX es va forjar una simbiosi entre l’esport i la premsa: els dos àmbits s’influïren mútuament. Aquesta influència va ser doble en el sentit que, mentre l’esport guanyava força i difusió gràcies a la premsa, la premsa, gràcies a l’esport, va millorar la seva qualitat editorial amb la incorporació de fotografies, il·lustracions i vinyetes, i, a més, es creà una xarxa de corresponsals als municipis forans, que varen donar un nou aire als periòdics. Els autors d’aquest volum reflexionen sobre com a les illes Balears l’esport es va convertir en un fenomen de masses interclassista que arribà a tots els barris de Palma i a totes les ciutats, viles i llogarets de l’arxipèlag. Les repercussions socials, polítiques, econòmiques, urbanístiques i culturals foren cada vegada més importants i modificaren la manera de viure dels ciutadans i, amb el temps, també de les ciutadanes.

En les Elegies de Teognis de Mègara ressona el desencís d'un aristòcrata que veu com s'esfondra el món que coneixia. Però, més enllà del seu temps, el poeta converteix l'experiència personal en reflexió universal: la fragilitat dels valors, la corrupció del poder, el pas inexorable del temps, la recerca del plaer mesurat, la fidelitat en l'amor i en l'amistat. Tot allò que, fa més de dos mil anys, preocupava els grecs, continua interpel·lant-nos avui amb una sorprenent claretat. Amb criteri didàctic i un ordenament temàtic renovat, la traductora ens ajuda a seguir el fil d uns versos que «enganxen»: consells, sentències, advertiments i confidències adreçats al jove Cirnos, que han esdevingut, amb el temps, veritables lliçons de saviesa i que conformen la primera traducció completa al català per obrir-nos les portes a una poesia viva i intensa. Tal com recorda Francesc Casadesús en el pròleg, aquestes elegies ens obliguen a mirar de nou el nostre present i a preguntar-nos quin rumb volen prendre les societats modernes enmig d'un canvi de paradigma moral. Les ales de perennitat que Teognis atorgava al seu deixeble són també les que han permès a aquesta poesia travessar els segles i arribar fins a nosaltres, encara vibrants, encara necessàries.

Sinopsi L'estiu del 36 arriba la guerra a l’illa de Cabrera. En Guillem passa les vacances amb la seva tia Bàrbara, quan un hidroavió republicà aterra d’emergència en un indret on, fins llavors, el cop d’estat ha passat mig desapercebut. No saben que hauran de viatjar en un submarí fins a Maó, ni la tragèdia que els espera en aquests dies convulsos de revolta. Tampoc saben que quan tornin a Inca, sis mesos després, els costarà reconèixer els canvis en un poble atemorit, on els feixistes eliminen tots els símbols republicans, imposen els seus i exerceixen la repressió. Na Bàrbara veu capgirat el seu món. Intenta salvar els germans que estan empresonats i contempla atònita els darrers dies del més jove, Antoni Mateu, que fa front a una sentència de mort. 'Vent surant' és una novel·la sobre el bel·licisme que molts varen patir i alguns varen promoure en benefici propi. Amb un llenguatge àgil, la novel·la mostra la importància de preservar la memòria històrica i com aquesta impacta a través de les generacions.

La justícia política al Regne d’Espanya en els segles xx i xxi és una realitat emparada en el dret d’excepció que, tanmateix, ha assolit una certa normalitat. Com afirma Benet Salellas al pròleg del llibre, aquestes pàgines són un viatge a les entranyes del Leviatan judicial espanyol, que executa un procés penal per resoldre un conflicte polític en una sala de justícia. L’autor analitza dues causes penals per l’exercici de la llibertat d’expressió (la crítica al Govern i a la creació musical respecte a les institucions de l’Estat, especialment la monarquia) i dues per l’exercici del dret a la participació política (les mobilitzacions contra les polítiques pressupostàries d’austeritat neoliberal i el referèndum d’autodeterminació de Catalunya del primer d’octubre) per convidar-nos a reflexionar sobre aquesta manera de fer.

L'Alguer és el territori més allunyat geogràficament i culturalment de la catalanofonia, i la llengua hi viu una situació sociolingüística molt complexa. Per això, en aquest treball s'analitzen les creences i les percepcions socialment compartides sobre les llengües que configuren l'imaginari de la societat algueresa, tenint en compte com es perceben el català denominat popularment alguerès i l'italià en la pràctica social, la relació que s'estableix entre llengua i identitat, així com la percepció sobre els models de llengua, tenint en compte que la varietat algueresa és una de les més singulars del català. Per a fer-ho, es parteix d'una perspectiva etnogràfica que combina entrevistes i grups de discussió, els quals posen de manifest que el català a l'Alguer es concep més aviat com un element identitari i no ben bé com una llengua, categoria que es reserva per a l'italià, que és la llengua de relació social. La causa principal d'aquesta assumpció són les ideologies lingüístiques que s'adscriuen a cada idioma, que són fruit d'unes polítiques estatals que han promogut tradicionalment una socialització nacional comuna arreu de l'Estat italià.

El setmanari Ara Balears (21 al 27 de febrer del 2026) ha publicat un reportatge sobre Quart Creixent, que podeu veure a les imatges adjuntes.