Vine a gaudir de la rondalla i podràs endur-te'n el teu llibre dedicat

Conte infantil per Marina Llompart

Amb taller de carta als Reis i de neules. Amb Aina Serra.

Si de nit mires el cel i t'atures a observar, veuràs un punt petit que no deixa de brillar. Aquesta llum és l'Èlia. Una màgica història de generositat i amistat.

Quart Creixent et convida a celebrar, i a brindar amb vi i cava, 43 anys de festes nadalenques, ja a prop dels 44.

Amb "Un abisme d'impossibles", Aina Coll s’acosta a la salvació pel llenguatge, la por i la fam, l’absurd -amb una referència explícita a Albert Camus- i els mites clàssics, la fe i la veritat o les evidències i les contradiccions. ‘Els fills que mai tendrem’, ‘tots els llibres que no he llegit’, ‘les llengües que he oblidat’ o ‘records de vides que no has viscut’ són versos d‘un estrany poder suggeridor, que semblen obrir les portes a universos imaginaris o alternatius. Amb "L’ésser i el llamp", Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981) continua una destacada trajectòria poètica que li ha portat a fer-se amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, el Teodor Llorente o el Ciutat de Xàtiva, entre d’altres guardons. Aquesta vegada és el llamp, “entès com a instant, pessic, inspiració, intuïció, calfred”, com assenyala ell mateix, que travessa tota aquesta successió de poemes. A les pàgines d’aquest nou títol de Damià Rotger, el lector hi trobarà ensomnis a un aeroport o les sensacions d’una mudança, ressons dels poetes clàssics i de la mitologia, l’amor i el sexe, referències a Lautréamont o Dickinson, la invenció d’una paraula –‘lletròman’- o un arbre que el mira a Granada. [De 'El Iris.cat']

Aquesta és la història de dos germans, en Jaume i na Margalida, que a les velleses comparteixen dormitori a la residència per a persones majors de la Vila. Cadascú a la seva manera, recorden els anys de la infantesa i joventut, marcats per la repressió exercida sobre el seu pare, mestre depurat pel règim franquista. En Jaume rememora l’any feliç que passà al Carritxó, al sud de Mallorca, poc temps després d’acabada la guerra, on va creure que tant ell com la seva família havien trobat un refugi definitiu. Ma Margalida, en canvi, s’aferra cada nit al record obstinat de Formentera, l’illa on el seu pare fou traslladat forçosament com a darrer càstig, i allà on ella s’enamorà del jove aprenent de faroner de la Mola. A través d’aquests dos relats, som testimonis de les relacions familiars dels protagonistes i dels seus secrets més ocults, dels paradisos perduts que marcaren les seves vides i de l’amor impossible que seixanta anys més tard encara batega dins el cor de na Margalida.

Decàleg de propostes per defensar la cultura catalana al món. Si no hi tenim ambaixades, com ho hem de fer per ser rebuts a Europa com a catalans? Els territoris fragmentats de la cultura catalana poden projectar-se units al món? Les actuacions internacionals de Pompeu Fabra, J.V. Foix, Mercè Rodoreda o Carles Riba als anys vint i trenta del segle XX, com poden inspirar-nos avui? Hi ha moltes organitzacions internacionals —acadèmiques, esportives, musicals, defensores dels drets humans i la pau, de juristes, etc.— on la federació catalana hi té ple reconeixement, amb veu i vot en igualtat amb altres països. Carles Torner va entrar en la vida internacional als anys vuitanta a través d’associacions d’estudiants i d’escriptors reconegudes per l’ONU i la Unesco. Va ser també director del programa de literatura de l’Institut Ramon Llull quan la cultura catalana fou convidada d’honor a les fires del llibre de Frankfurt i Guadalajara. Com ha estat la seva experiència de fer d’ambaixador? En aquest assaig s’ho pregunta i —de retorn a Catalunya després de quaranta anys de voltar món— proposa el seu decàleg.

"El poder i la glòria" és molt més que un poemari: és una reflexió viva entre el poder i el patriarcat, entre la tradició i la reescriptura. Amb versos que travessen els clàssics -de Whitman a Pound, de Celan a Wordsworth-, l’autora ofereix un recorregut intens i provocador sobre els grans temes: el desig, la llibertat, el poder, la bellesa i el dolor que esdevé poesia. El llibre s’acompanya d’una constel·lació de veus amigues i mestres -Gabriel Janer Manila, Sebastià Bennasar, Lluís Calvo, Carles Duarte, Pau Faner, entre molts altres- que amplifiquen i dialoguen amb els poemes, convertint el volum en una obra coral i única. Un cant valent i irreverent, tendre i lúcid alhora, que ens convida a mirar-nos al mirall de la poesia i descobrir-hi una epifania compartida: el poder i la glòria de la paraula.

Elionor convenç Hug de passar junts el cap de setmana després de molts anys separats i sense dir-se res; uns antics companys universitaris es reuneixen al voltant d’una barbacoa un any després de la tragèdia; un advocat retirat rep la trucada d’un home misteriós del qual només es sap que recorre el món de manera ininterrompuda; James Dusk assisteix, amb les diferents espècies del planeta, a una comissió per decidir el destí del món… Aquestes i moltes altres històries tenen en comú que els seus personatges es suspenen en el límit d’un precipici en el qual hauran de prendre una decisió que canviarà per sempre la resta de les seves vides. El que no saben és que, mentre les seves mirades es perden en la profunditat de l’abisme, on es revela un horitzó fosc i desesperat, els seus peus, encara, reposen en una terra ferma… i de certa esperança.