'El temps de les magranes': Quan la Margot, fotògrafa publicitària, torna a Mallorca, el passat li esclata a la cara. Després de la mort dels pares, ella encara conserva en un racó del jardí l’antic magraner. A poc a poc, anirà coneixent el passat d’aquella dona forta sense estudis, i coneixerà també alguns fets oblidats que van tenir el poble on va créixer i recupera les seves amigues, les Moixes, que com ella també viuen atrapades per certes circumstàncies personals i laborals, la seva vida fa un tomb radical. Com l’àvia, ella també haurà de lluitar per tirar endavant. Una novel·la femenina amb una bona història, personatges de carn i ossos, i un escenari ben atractiu: la Mallorca rural de la postguerra i l’actual. 'Les noies de Sants': La família Molina, formada pel pare, la mare i cinc filles, abandona la seva València natal per anar a Barcelona, al barri de Sants, on un germà del pare, el tío Miguel, ja hi està insta?lat des de fa temps. El pare treballa a l’Espanya Industrial i la mare fa de cosidora per a un sastre del barri. Les cinc filles, la Julia, la Pilar, la Carmen, l’Ángeles i la petita Lola, creixen plenament integrades al barri. Des d’allà els tocarà viure els grans esdeveniments històrics, com ara l’adveniment de la República, l’esclat de la guerra, els bombardejos i la fam de la postguerra, però també els amors i desamors propis de l’edat, els balls d’envelat, les festes majors, les estrenes del cinema i la vida associativa de barri. Somnis i aspiracions enmig de les penúries d’una època convulsa que posarà a prova la família i els seus lligams. Cinc noies de Sants que, com tantes altres, esdevindran heroïnes quotidianes del seu temps. Una magnífica novel·la que reivindica «l’altra guerra» en què van lluitar les dones a les ciutats i pobles de Catalunya durant la Guerra Civil quan els seus homes eren al front.

Aquest llibre sorgeix amb l’objectiu de catalogar i sistematitzar, de la forma més rigorosa possible, la terminologia de peces, teixits i colors que han conformat el vestuari tradicional de Mallorca al llarg de diverses èpoques. L’obra no només recull els noms de les peces, sinó que ofereix descripcions detallades i en destaca els aspectes històrics i socials més rellevants. Un rigorós treball de recerca i llengua Per a la seva elaboració, l’autor s’ha basat en trets d’inventaris, tractats sobre el tema i la tradició oral. A més de fixar les formes lingüístiques correctes mitjançant el diccionari Català-Valencià-Balear, el volum aprofundeix en la vessant lingüística incloent-hi l’etimologia dels mots, així com refranys, frases fetes i gloses que il·lustren l’ús social que tenien aquestes peces en el passat. Un exemple d’aquesta riquesa es troba en entrades com la de l’«Abrigall», on s’explica des de la seva arrel llatina fins a la varietat de teixits utilitzats (com el cambrai o l’estopa) i les seves diverses denominacions segons l’època o funció, com el capot, mantell o pellissa. (https://puntinformatiu.cat/2026/05/10/fil-a-lagulla-un-viatge-exhaustiu-per-la-historia-de-la-indumentaria-mallorquina/)

Llista de les sessions del club de lectura patrocinat per l'Ara Balears

Conduït per Pilar Arnau.

Dos germans, en Jaume i na Margalida, a les velleses comparteixen habitació a una residència per a gent gran. Ambdós recorden els anys d’infantesa i joventut, marcats per la repressió sobre el seu pare, mestre depurat pel règim franquista. Si en Jaume s’aferra a l’oasi de felicitat que va suposar l’any passat al llogaret del Carritxó, na Margalida no pot oblidar l’estada a Formentera on s’enamorà.

Actes per a celebrar la Diada del Llibre i de la Rosa: entre dia 18 i dia 26, hi haurà parades a diversos indrets de Mallorca; dia 22, Pregó de Sant Jordi, a càrrec de Mª Antònia Oliver; dia 23, parada a la Plaça Major de Palma, amb la presència de nombrosos escriptors que signaran els seus llibres als lectors que els ho demanin.

Mario Luzi (Castello, Florença, 1914 - Florença, 2005) és un dels poetes imprescindibles del Novecento italià. La barca (1935) és el primer llibre que va publicar, i amb ell es donà inici al corrent literari anomenat hermetisme, caracteritzat per ser una desesperada fe en la poesia, un refugi moral, una manera silenciosa de sobreviure i mantenir la torxa de la dignitat humana en els tumultuosos anys trenta. La poesia, també, concebuda com una forma de preservar el pes de la paraula sonora: un ferm segell per protegir una sensibilitat amenaçada.