Biografia de Josep Maria Llompart ordenada per capítols cronològics. Després d’una introducció a la vida familiar (amb referències als anys viscuts a Galícia, que tant l’haurien d’influir posteriorment en la seua tasca antologal i poètica), s’estudien la formació durant les èpoques escolar i el batxillerat; la influència de Miquel Llodrà i la participació, encara adolescent, en tertúlies literàries i actes culturals als anys quaranta. Se segueix amb l’època d’estudis de Dret a Barcelona; la feina com a sotsdirector a Papeles de Son Armadans, la revista dirigida per Camilo J. Cela des del barri d’El Terreno de Palma, i més tard a l’Editorial Moll com a director literari durant gairebé tres dècades. Són també els primers anys com a poeta que culminaran amb la publicació d’una dotzena d’aplecs poètics. Però Llompart no va ser només poeta: s’hi examinen les seues facetes com a historiador de la literatura, traductor, prologuista, professor universitari i activista a favor de la democràcia, de l’autonomia, dels drets dels catalanoparlants i del medi ambient. També s’hi analitzen la lluita a favor de la normalització lingüística, materialitzada en nombrosos discursos i publicacions, i la presidència de l’AELC i l’OCB.

Contacontes i taller per a infants

Vine a gaudir de la rondalla i podràs endur-te'n el teu llibre dedicat

Conte infantil per Marina Llompart

Amb taller de carta als Reis i de neules. Amb Aina Serra.

Si de nit mires el cel i t'atures a observar, veuràs un punt petit que no deixa de brillar. Aquesta llum és l'Èlia. Una màgica història de generositat i amistat.

Quart Creixent et convida a celebrar, i a brindar amb vi i cava, 43 anys de festes nadalenques, ja a prop dels 44.

Amb "Un abisme d'impossibles", Aina Coll s’acosta a la salvació pel llenguatge, la por i la fam, l’absurd -amb una referència explícita a Albert Camus- i els mites clàssics, la fe i la veritat o les evidències i les contradiccions. ‘Els fills que mai tendrem’, ‘tots els llibres que no he llegit’, ‘les llengües que he oblidat’ o ‘records de vides que no has viscut’ són versos d‘un estrany poder suggeridor, que semblen obrir les portes a universos imaginaris o alternatius. Amb "L’ésser i el llamp", Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981) continua una destacada trajectòria poètica que li ha portat a fer-se amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, el Teodor Llorente o el Ciutat de Xàtiva, entre d’altres guardons. Aquesta vegada és el llamp, “entès com a instant, pessic, inspiració, intuïció, calfred”, com assenyala ell mateix, que travessa tota aquesta successió de poemes. A les pàgines d’aquest nou títol de Damià Rotger, el lector hi trobarà ensomnis a un aeroport o les sensacions d’una mudança, ressons dels poetes clàssics i de la mitologia, l’amor i el sexe, referències a Lautréamont o Dickinson, la invenció d’una paraula –‘lletròman’- o un arbre que el mira a Granada. [De 'El Iris.cat']

Aquesta és la història de dos germans, en Jaume i na Margalida, que a les velleses comparteixen dormitori a la residència per a persones majors de la Vila. Cadascú a la seva manera, recorden els anys de la infantesa i joventut, marcats per la repressió exercida sobre el seu pare, mestre depurat pel règim franquista. En Jaume rememora l’any feliç que passà al Carritxó, al sud de Mallorca, poc temps després d’acabada la guerra, on va creure que tant ell com la seva família havien trobat un refugi definitiu. Ma Margalida, en canvi, s’aferra cada nit al record obstinat de Formentera, l’illa on el seu pare fou traslladat forçosament com a darrer càstig, i allà on ella s’enamorà del jove aprenent de faroner de la Mola. A través d’aquests dos relats, som testimonis de les relacions familiars dels protagonistes i dels seus secrets més ocults, dels paradisos perduts que marcaren les seves vides i de l’amor impossible que seixanta anys més tard encara batega dins el cor de na Margalida.

Decàleg de propostes per defensar la cultura catalana al món. Si no hi tenim ambaixades, com ho hem de fer per ser rebuts a Europa com a catalans? Els territoris fragmentats de la cultura catalana poden projectar-se units al món? Les actuacions internacionals de Pompeu Fabra, J.V. Foix, Mercè Rodoreda o Carles Riba als anys vint i trenta del segle XX, com poden inspirar-nos avui? Hi ha moltes organitzacions internacionals —acadèmiques, esportives, musicals, defensores dels drets humans i la pau, de juristes, etc.— on la federació catalana hi té ple reconeixement, amb veu i vot en igualtat amb altres països. Carles Torner va entrar en la vida internacional als anys vuitanta a través d’associacions d’estudiants i d’escriptors reconegudes per l’ONU i la Unesco. Va ser també director del programa de literatura de l’Institut Ramon Llull quan la cultura catalana fou convidada d’honor a les fires del llibre de Frankfurt i Guadalajara. Com ha estat la seva experiència de fer d’ambaixador? En aquest assaig s’ho pregunta i —de retorn a Catalunya després de quaranta anys de voltar món— proposa el seu decàleg.