En aquest recull de poemes hi trobam els temes, els aspectes, els caires que originaren i marcaren els altres poemaris de Jaume Santandreu editats fins ara. Però també hi ha part de la seva vida, ja que cada obra literària de l’autor és l’acta notarial d’allò que sentia i de com es trobava en el moment de crear-la: el sexe, la religió, l’església, Déu, el poder, el poble, la pàtria, la família, la marginació, però aquesta vegada sublimant la manera d’acarar-s’hi per compondre un compendi de gratituds sense cap espai ni per al ressentiment ni per als subterfugis: d’ample panorama, clar, diàfan, acolorit, a raig, aficadís, sense estridències.
Una obra, en definitiva, que no podia quedar inèdita tant pel que representa en la vida de Jaume Santandreu com en el seu corpus literari, perquè és la clau que tanca —qui sap si premeditadament— el cercle de les seves aportacions poètiques. (Del proemi de Jaume Mateu i Martí)
