La dona d’espart és un poemari d’alta intensitat humana que neix d’una doble experiència amb el càncer: primer, com a fill que acompanya la malaltia llarga i agònica de la seva mare; després, com a metge que es converteix en pacient i afronta el diagnòstic en primera persona.
Des d’aquesta doble mirada -la del familiar i la del cirurgià- l’autor explora el trànsit entre la vida i la mort, el dolor, la por i l’esperança, articulant un itinerari interior que va de la fragilitat a l’acceptació i a la reconstrucció.
Amb poemes reflexius i continguts, Navarro Alfaro converteix l’experiència en matèria poètica i ofereix un testimoni profund i intimista sobre la dignitat humana, l’empoderament del pacient i la possibilitat de trobar llum enmig del sofriment.
