L'obra de Vicent Manuel Branxat i Alonso, religiós valencià autor de comèdies i soliloquis de caire polític de finals de l'edat moderna, ens fa testimonis, des d'una perspectiva conservadora i monàrquica, d'un món misogin en què l'Estat i la religió es nodreixen mútuament. Tanmateix, tot i sol·licitar tradició, l'autor antifrancès esdevé, sense saber-ho, un símptoma de modernitat, tímid encara, atés el moment en què va viure i en què s'ubica la seua obra coneguda (1813-1819). A partir del ms. 661 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, s'analitza el seu pensament i s'aprofundeix en les idees amb què va defensar l'Antic Règim. A més, en els textos branxatians es reflecteix la diglòssia de l'època, amb la qual cosa la seua literatura adquireix un valor sociolingüístic més enllà de la paraula dramàtica.
