Un llibre que és un final i un començamentQue el món s02019;acaba, que som en un estat d02019;emergència: aquest és el relat que impera actualment quan es diu el present i s02019;imagina el futur. Al poemari de Mireia Calafell, aquest sentit d02019;emergència davant d02019;un esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata és el que integra els poemes de la primera part, on es descriu la fi d02019;un món, que no és altra que la fi d02019;una relació. Tanmateix, l02019;emergència té una altra accepció, lligada a l02019;acció d02019;emergir, a la possibilitat que enceta. Aquest és el sentit dels poemes de la segona part, que celebren el desig i la resistència, l02019;obstinació pel sí, per l02019;emergència.
