89 pàgines
El Gall Editor
Cifre és un mestre en l’ús de l’eina del poeta, la llengua. Diu el que vol i ho diu com vol, domina tota la paleta de registres i tota la paleta mètrica. Per això pot ser sublim tant en peces elevades (per exemple, les elegies a sa mare o els sonets metafísics i religiosos) com en les bagatel·les (cas dels sonetins a la seva bicicleta o als moixos festejadors que no el deixen llegir tranquil). Aquesta perfecció que ansia li permet excel·lir fins i tot en poesies de circumstàncies; en trobareu alguns exemples en aquest recull i n’hi ha que, si no ho indicàs l’autor o no ho sabéssim per altres vies, no podríem endevinar que són versos fills de l’ocasió; és el cas del sonet a Francesc de Borja Moll, escrit quasi a rajaploma per a un llibre d’homenatge. Fins i tot, com en el segon sonet del díptic a santa Cecília, es capaç de sortir airós del cultiu de la poesia social, un gènere amb el perill de naufragar en els esculls del prosaisme.