96 pàgines
Lleonard Muntaner, editor
La història de Pedro Romaguera Esteva és una història que es repeteix. Una història de guerra i d’exili. El periple d’un mallorquí resident a Barcelona que l’any 1939 s’exilià a França i passà pels camps de concentració de Le Barcarès, Argelès-sur-Mer i Septfonds, i formà part de les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).
Però aquesta és, sobretot, una història feta de silencis, perquè, després d’una darrera carta datada el 1943, la família no tengué mai més notícies de Pedro Romaguera. Ara, vuitanta anys després de la seva desaparició, publicam l’epistolari que la família conservava i que és, sens dubte, una clara mostra de la vida de tants exiliats, de l’experiència terrible dels camps, els treballs més durs, la fam… I, malgrat això, com explica Jordi Maíz al pròleg del llibre, «L’esperança apareix com la llum del final d’un túnel que encara ha d’arribar. Els sentiments de les cartes marquen el convenciment de la fi d’un malson, una angoixa amb noms i llinatges que pren, sota les urpes del franquisme, qualsevol certesa d’una vida digna.»