176 pàgines
Ara llibres
Com pot una persona que ha delinquit compensar el dany causat? Per a què serveixen les presons? Hi ha alguna alternativa possible?
En Jonàs no oblidarà mai el soroll de ferro rovellat de la porta tancant-se al seu darrere. Tampoc no li serà fàcil oblidar la primera nit en una cel·la. No està acostumat a fer les necessitats en companyia, però no ha trigat gaire a entendre que, aquí dins, la dignitat pren unes connotacions diferents. Val més que s’hi acostumi, o ho passarà molt malament.
Deia Nelson Mandela que ningú no coneix realment un país fins que no n’ha visitat les presons. Representen la cara més fosca de la nostra societat, l’edifici que volem ben lluny de casa, i per això reduïm els presos a una xifra malaurada, a un símbol del mal o a casos perduts. Ni ciutadans ni polítics no ens interessem per saber què hi passa a l’altra banda del mur, però la reinserció dels condemnats és una garantia de tranquil·litat i benestar per a tothom.
De la mà dels testimonis que ha conegut els últims anys, Raül Romeva planteja un debat incòmode però necessari sobre la vertadera funció que ha de tenir el sistema penitenciari. Hi qüestiona la moral de venjança que sovint s’acarnissa sobre els condemnats i la privació de llibertat com a única forma de condemna, i proposa com a alternativa models provats en altres democràcies, com ara el règim de presons obertes.