104 pàgines
Illa Edicions
Dos homes caminaven enmig de la garriga, separats cinquanta passes un de l’altre, camí de les penyes on tenien el cau. Ells caminaven cada dia, canviant l’itinerari per no deixar fressa del seu pas. Anaven vestits amb velles jaques de pana i duien l’escopeta a l’espatla. No eren caçadors ni carboners o missatges de possessió. Eren els Norats, els fugitius que no es volien retre als feixistes. Eren a les muntanyes des de 1936.
Poc se’n parlava al poble, però tothom sabia que hi eren, allà dalt, i alguns s’hi havien topat. Els falangistes i les milícies els cercaven i havien regirat les muntanyes damunt davall, però no els havien pogut capturar. Un dia, era l’any 1949, els amics dels Norats llogaren un cotxe i posaren rumb a la mar. Era de nit i a s’Arenal no s’hi veia ni una ànima. De sobte, sentiren el renou d’un motor que bategava compassat amb la remor de les ones i veieren una barca que s’acostava. S’abraçaren. Acabava una aventura de tretze anys. Una llàgrima, el darrer comiat. El seu destí, Alger.
Aquesta és la història dels Norats. Una història real de dos antifeixistes que estaren tretze anys amagats a les muntanyes i aconseguiren escapar gràcies a la solidaritat dels seus.