59 pàgines
Editorial Proa
Era una lluita frenètica per aturar els motors, per fer-se entendre, el dialecte de les màquines de segar i una àmfora feixuga al ventre que per l'ull ens xuclava totes les llums del segle: vam batejar-la com la llibertat.
I tot seguit vam rodolar enrabiats pels anys, tan aferrats tu i jo que els dits de l'un es ficaven costella endins de l'altre, però el sagrament de les feres ens escometia i vàrem xisclar tan i tan fort que tot es va posar a cantar amb veu prima i ara ja no hi sentim. I això era perquè jo a les orelles hi covava, calent, un ou: l'acaronava incessant per entre els cabells amb els dits esporuguits de l'amor, però se'ns emmagria com els fills de la guerra i, al final, de tant ditejar-lo, se'ns va neulir.
PREMI CARLES RIBA 2016