222 pàgines
Edicions de 1984
Una paràbola dels problemes eterns de la condició humana.
Illa Flaubert narra la història d’un professor de literatura que, colpit per la mort de la seva mare, decideix refugiar-se en el far d’una illa abandonada a la recerca de la solitud i de si mateix. A través d’aquesta paràbola dels problemes eterns de la condició humana, Miquel Àngel Riera reflexiona sobre el pas del temps, la solitud, el sexe, la bellesa i la mort. Illa Flaubert va ser guardonada amb els premis Josep Pla, Ciutat de Barcelona, Joan Crexells, Crítica Serra d’Or i Nacional de la Crítica. El poeta i narrador mallorquí
Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930–Palma, 1996) va escriure els seus primers poemes amb només dotze anys i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1956. La seva obra literària, guanyadora de nombrosos premis i traduïda a diversos idiomes, constitueix una de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Va ser guardonat també amb la Creu de Sant Jordi (1988) i el Premi Ramon Llull (2008).