250 pàgines
El Gall Editor
La cuina és esforç i temps: cabal cultural, saber encestral, lligams familiars (o clànics): un pacte social. I tot això, en línies generals, està mudant a velocitats difícilment assumibles. Els canvis són consubstancials a la història, a les societats; però l'acceleració desmesurada com la que vivim descol·loca qualsevol ordre, crea verigen i ens desarrela. A més a més, a tot això hi hem d'afegir que el temps avui és inassumible; la comunicació pobra en quantitat i qualitat; i el producte local difícil d'adquirir en tots els aspectes (preu, localització, etc.). La cultura que impera és la de tik-tok (avui, demà no ho sabem!). Els que encara intentam mantenir tradicions i gaudim de participar en l'acte (o parlant antropològicament <<en la manifestació>>) de fer una panada, de sofregir pèsols i afegir-hi carn, d'enfarinolar-nos les mans i de trascendir amb les flaires de la primera fornada, som -des del nostre particular punt de vista- sortats. darrere aquests rituals ha ha el relat d'una comunitat que repeteix, en etern retorn, les passes fermes d'uns avantpassats que en parlen amb la veu de la tradició... No a cau d'orella; sinó amb paraula ferma, clara i sobretot joliua.