188 pàgines
La Breu edicions
250 anys després que França arrabassés la independència de Còrsega, un grapat de poetes fidels a la seva llengua han estat capaços, en una mena de Renaixença (Riacquistu), d’incorporar la poesia corsa a la modernitat. Entre aquests: Ghjacumu Fusina, que es va consolidar aviat com la figura indiscutible de la lírica, la llengua i la universitat, amb poemes musicats molt populars; Pasquale Ottavi, poeta, narrador, pedagog i lingüista; Francescu Micheli Durazzo, professor, poeta i traductor dedicat a la projecció de la literatura corsa més enllà de les seves fronteres; Patrizia Gattaceca, cantant de renom, actriu i pedagoga, i Stefanu Cesari, atent a tot el que s’escriu arreu i en el que la poesia corsa s’afirma amb tota la violència de la modernitat. Cap d’ells, però, ha renunciat a donar substància a una percepció singular del món ni ha seguit les estèrils errades dels menyspreadors del lirisme. Mediterranis, llatins, illencs, canten amb una malenconia elegíaca i amb una energia combativa un món en ruïnes, pobles deserts, cares inoblidables, l’amor i la mort com una fe, així i tot, en el ressorgiment de la vida.