216 pàgines
Lleonard Muntaner, editor
Antoni Gelabert ens explica una història vertadera, però de vegades no podem creure que passi de debò, la sorprenent quotidianitat amaga les pistes d’un univers petit que no somriu. El caràcter és el destí, però les circumstàncies modelen com podem viure les aspiracions. Aquesta biografia, autobiografia, narrada amb materials molt diversos, des de cartes a fragments de l’Encíclica Divini Il·lius Magisteri, del «Boletín Oficial del Estado» o de conferències de Pilar Primo de Rivera, passant per diàlegs recordats, confidències i narració de fets, ens situa en la postguerra a un país que coneixem prou bé.
El món i la història viscuda, en una absurda i cruel dictadura, no es poden reordenar de manera que tenguin un significat clar, només la visió personal d’Antònia Solivelles, protagonista i narradora, aporta unitat i sentit a la realitat endormiscada i cruel del franquisme. (Del pròleg de Fina Santiago)