312 pàgines
Lleonard Muntaner, editor
El moviment associatiu i la sociabilitat són elements clau en el desenvolupament de les societats contemporànies. Per això han estat uns dels objectes d’estudi preferents dels nous corrents d’història social que s’han desenvolupat a Europa i que han suposat la superació d’una història social que s’ocupava només de la història del moviment obrer. Aquesta qüestió no implica gens de menyspreu envers el sindicalisme sinó la seva incorporació com un element més, entre molts d’altres, com l’ecologisme, el moviment veïnal, el feminisme, el pacifisme o les associacions culturals i d’oci.
En el cas de les Illes Balears una primera gran aproximació a la història de l’associacionisme va esser l’obra El moviment associatiu a les Illes Balears des de final del segle XIX fins a l’actualitat (2001), coordinat per Sebastià Serra Busquets i Arnau Company Mates. El treball que avui presentem constitueix en certa manera una continuació d’aquell, atès que se centra també en l’àmbit de les Illes Balears però en un període cronològic que correspon al que sovint s’anomena història actual o història del temps present, i que en el nostre cas està definit per la transició a la democràcia, que s’inicià el 1975, i el procés autonòmic que culminà amb l’obtenció de l’autonomia el 1983, com a punts de partida, i un període de temps que es perllonga fins al final de la novena legislatura autonòmica, el 2019. (De la presentació d’Arnau Company Mates i Antoni Marimon Riutort)