580 pàgines
Edicions 62
L'abril de 1989, Maria-Mercè Marçal va publicar el volum LLengua abolida (1973-1988), que contenia, prologada, revisada i ampliada, tota la poesia que havia donat a conèixer prèviament als llibres Cau de llunes (1977), Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982), Terra de Mai (1982) i La germana, l'estrangera (1985), amb l'afegitó d'una secció de poemes esparsos de 1980-1982 i d'un últim llibre inèdit, Desglaç. Sense pedre mai la puresa, amb què va saber revitalitzar, des del començament, algunes de les fibres centrals de la tradició moderna, la personalitat poètica de Maria-Mercè Marçal es va anar singularitzant a mesura que s'enfrontava a les experiències de l'amor lèsbic, de la maternitat o de la mort del pare, fins que finalment, en els poemes pòstums aplegats a Raó del cos (2000), li va tocar d'enfrontar-se a la imminència de la pròpia mort. Amb els anys, la poesia de Maria-Mercè Marçal -que gira sempre al voltant de la dona, de l'amor, de la terra i de la llengua mateixa que la nodreix- manté intactes la rotunditat i la vigència i una capacitat de commoció del tot excepcional. Res no ho pot demostrar tant com aquest volum, que aplega per primera vegada la totalitat de la seva producció en vers i consigna, en apèndix, la història editorial de cadascun dels seus llibres.