270 pàgines
Illa Edicions
Llorenç Bisbal és, amb tota seguretat, l’únic nin que començà a treballar de porqueret als vuit anys i que acabà convertint-se en batle de Palma. Si miram la llista de batles de Palma des de 1900 fins al 1931, hi trobam advocats, metges, enginyers, arquitectes, financers, empresaris, aristòcrates i un únic obrer que havia treballat des dels dotze anys, primer com a aprenent i després com a oficial sabater, Llorenç Bisbal.
Però seria injust centrar la seva trajectòria en aquest fet. El seu nomenament fou un reconeixement a una trajectòria de més de trenta anys dedicada a les causes obreres, impulsant la trajectòria de les diferents societats obreres i la constitució de la UGT a Mallorca. Aconseguí aquest reconeixement públic per la seva obstinació a assolir la millor preparació intel·lectual per poder exercir plenament els càrrecs polítics i sindicals del socialisme mallorquí, malgrat ser un autodidacte.
El febrer de 1935 morí a causa de les complicacions de la malaltia que havia contret a la Guerra de Cuba. La comitiva que acompanyà el seu fèretre fins al cementeri fou una demostració del reconeixement d’obrers i republicans, per qui havia estat un dels referents d’aquella república que aleshores estava en mans de la dreta. Des de llavors, Llorenç Bisbal ha esdevingut un símbol de la República del 14 d’abril.